14è. Per què regalem un llibre per Sant Jordi?

Demà és el dia de Sant Jordi i com a curiosa incondicional de tot no he pogut evitar posar-me a pensar. Sabem que aquest dia a la noia enamorada se li regala una rosa i al noi un llibre. Recordem alguna cosa d’un drac que es menja a una princesa i un cavaller que mata el drac. O potser és el drac el que es menja el cavaller i la princesa el mata? Però de totes maneres, què té a veure el drac amb regalar llibres?


La llegenda es basa amb Sant Jordi de Capadocia (regió de Turquia), soldat romà que va viure al S.IV. S’ha de tenir en compte que es relata en diverses parts d’Europa i Àsia menor com a pròpia, així que els detalls variaran segons la tradició local. La història comença amb un drac que fa niu a la font que proveeix d’aigua una ciutat. Com a conseqüència, els ciutadans havien d’apartar diàriament al drac de la font per aconseguir aigua. Així que oferien un sacrifici humà que es decidia a l’atzar, fins que un dia li va tocar a la princesa del poble. Quan estava a punt de ser menjada pel drac, apareix Sant Jordi mata al drac i salva la princesa. A grans trets commemorem aquesta victòria, però no hi apareix cap llibre.


I AIXÒ PER QUÈ?


Si ens remuntem al S. XXI parlar de dracs, prínceps i princeses queda una mica lluny. A Catalunya la diada de Sant Jordi te tres vessants: per una banda és el dia del Patró, per una altra el dia del Llibre, i per últim regalem una rosa com a mostra del nostre amor.

El 23 d’abril és el dia del llibre. A Catalunya es va començar a celebrar l’any 1926 amb motiu de la mort de Cervantes. Aquest mateix dia, a Anglaterra, es celebra la mort de Shakespeare al 1616. Mentre la festa del llibre en altres llocs desapareixia, en el nostre país es convertia en una de les celebracions més populars. El motiu de l’èxit s’atribueix a la coincidència amb la festivitat del Patró de Catalunya i l’antiga tradició de regalar roses com a símbol d’amor. A més aquesta celebració contribuïa a potenciar la difusió i venda de llibres en català. La diada de Sant Jordi no ha arribat a tota Espanya i només es celebra en determinades comunitats com Catalunya, Aragó, el País Valencià, la Rioja, Càceres, i un petit poble de Salamanca: Olmedo de camaces.


Que tingueu una bona diada de Sant Jordi!

13è. Per què tenen gepa els camells?

Abans els meus animals preferits eren els gats, però des d’aquest moment ho són els camells. Aparentment semblen uns animals lletjots, no massa agraciats, i això de les gepes estèticament no els hi queda molt bé. Però es que he descobert que són uns animals molt ben fets, Déu els va crear ben fets. Ja tenia raó el conte de la Bella i la Bèstia, quan deia que la bellesa està en l’interior.
Com deia, els camells tenen la reputació de ser criatures malhumorades i obstinades que escupeixen i donen puntades de peu. Però en realitat, solen estar de bon humor, són tranquils i intel•ligents. Els sorolls que fan quan els carreguen i quan han d’aixecar-se és el com grunyir i respirar fort d’un elevador de pesos en acció, i no un senyal de descontent. Però el que més m’ha sorprès de tot ha estat la seva gepa. Els humans comencen a suar quan la temperatura exterior és superior a la del cos, d’uns 37ºC, però els camells tenen un termòstat únic. La temperatura del cos del camell és per norma general més baix que la temperatura ambiental. Un fet curiós és que un grup de camells decansant evitarà l’excés de calor pressionant els seus cossos l’un contra l’altre.


I AIXÒ PER QUÈ?

Al contrari del que popularment es creu, els camells no utilitzen la seva gepa com a tancs d’aigua, cosa que els permetria recórrer grans distàncies sense necessitat de beure. El que hi ha dins la gepa te més a veure amb la manera que tenen de suportar un calor tan extrem com és el del desert. La gepa del camells no són dipòsits d’aigua sinó reserves de grassa per a casos d’urgència. A les dones se’ns acumula a les cartutxeres o al cul, però als camells a la gepa. Quan l’animal no menja suficient disposa a dins la gepa d’una font d’energia per poder sobreviure en les dures condicions del desert. La majoria dels mamífers emmagatzema l’excés de grassa al voltant del cos per a que actuï de manta i conservi el calor. Però els camells necessiten eliminar el calor, de manera que en comptes de tenir una capa de grassa al voltant del cos la tenen a l’esquena. Molts animal de sang calenta necessiten mantenir una temperatura estable. Com que els camells no poden evitar l’intens calor del seu medi ambient, el seu cos permet que la temperatura corporal augmenti amb la de l’aire arribant a 35ºC pel matí i més de 40ºC a mesura que avança el dia. D’aquesta manera sua i pot aguantar el calor del desert. Quan un camell arriba a un oasis i te l’oportunitat de beure és capaç de consumir fins a 200 litres d’aigua en una sola vegada.

Així, els camells poden estar molt temps sense beure ni menjar. Són uns animals ben fets per sobreviure al desert.

12è. Per què es llença arròs en els casaments?

Quan som adults sovint perdem la innocència, passem per desapercebudes coses que ni tan sols sabem perquè passen. I ens és igual, perquè tenim altres coses al cap. Me’n vaig donar compte aquest dissabte passat, quan en sortir de la boda del meu cosí la meva germaneta em va preguntar: Tata, tata per què li tirem arròs als nuvis?? Eh per què?? I jo tota dubtosa li vaig dir que era per unir el seu amor. Sí, no va sonar massa contundent la resposta. I la veritat és que em va fer pensar. I potser és que jo sóc una mica com en Peter Pan, i no vull deixar de banda l’etapa dels perques de la vida. Em vaig submergir en històries, llegendes, mites i altres coses que la raó no comprèn sobre l’arròs. I el cert és que la resposta que li vaig donar a la meva germana tampoc anava massa desencaminada...



I AIXÒ PER QUÈ?

Primer de tot hem de començar sabent una mica més sobre aquest cereal, i es que conta una llegenda de la Índia que el Déu Siva va crear una donzella a la que va anomenar Retna Dumila. Molt enamorat de la criatura creada va voler casar-se amb ella, però aquesta li va posar una condició: havia de trobar un aliment que no es cansés mai de menjar. El Déu Siva va enviar als seus millor homes a la terra per a buscar-lo. Mentre l’intentaven trobar, la donzella va morir. Una vegada enterrada, de la seva tomba va brollar una planta fins llavors desconeguda, que el Déu va creure que allí habitava l’esperit de la seva estimada. Des d’aquest moment es va cultivar per tot Orient la planta de l’arròs.

Aquest cereal és un cultiu molt estés i d’on s’alimenten moltes famílies. Una bona collita és símptoma d’un any molt fèrtil. Aquest costum va començar a Europa a l’Edat Mitjana per això a la sortida de la cerimònia els convidats llencen arròs als recent casats amb l’esperança que la parella tingui molts fills. Antigament també es llençaven blat i altres grans en senyal de benestar i per a que no hi hagués carències en la nova llar. Més recentment hi ha la costum de tirar pètals de rosa. Això no se sap d’on vé, potser lo de llençar grans d’arròs és una mica bèstia, imagina’t que li entra una gra a dins l’ull del nuvi...Comença en mal peu el matrimoni!