4/3/08

1r. Per què quan celebrem el nostre aniversari posem i bufem les espelmes?



Una vegada a l’any celebrem que hem posat els peus en aquesta terra, bé de fet posar els peus no és el primer que fem...però és un dir. El que queda molt bonic és dir que cada vegada que complim anys celebrem que hem donat, per exemple, 21 voltes al voltant del sol. I quan passa aquest estrany fenomen solem fer una festa amb un pastís i espelmes.

I AIXÒ PER QUÈ?


Es diu que la tradició ve dels grecs, tot i que hi ha diverses versions (com tot a la història!). Es creu que a Grècia tenien la costum d’oferir dolços rodons a Artemisa, la Deessa de la lluna, en els quals es col·locaven espelmes que els adeptes bufaven perquè el fum ascendís fins a la Deessa i així arribessin les seves plegaries o peticions. El cercle d’espelmes formava part d’un ritual que protegia a la persona homenatjada dels mals esperits durant un any. Això va causar que durant anys l’església catòlica considerés que la celebració de l’aniversari era un ritual pagà. El que solem fer és dir que abans de bufar les espelmes es pensi un desig, i si s’apaguen totes de cop es pot complir.

Aquesta tradició no s’ha conservat al llarg dels anys, de fet després del grecs van ser els camperols alemanys de l’edat mitjana qui la van recuperar a través d’un tipus de celebració anomenada Kinderfeste, realitzada especialment a un nen o nena. Començava a la matinada i les espelmes es treien i es mantenien enceses durant tot el dia. Hi ha llegendes urbanes que diuen que un cop bufades les espelmes s’han de deixar consumir en un lloc segur i després observar el dibuix que hi queda representat. Vindrà d’aquesta tradició alemanya? En tot cas el nombre d’espelmes era igual al dels anys que complia el nen o nena, més una, que representava la “llum de la vida”.

Es diu també que el dia del teu aniversari és el dia més fosc, el dia més baix energèticament. Per això algunes persones posen una espelma durant tot el dia per a que porti llum al protagonista de la jornada.

Una cosa curiosa és que el folklore de l’aniversari alemany tenia una altra costum que avui en dia s’ha perdut. Hi havia un gnom barbut que feia uns obsequis addicionals als nens que s’havien portat bé. I a principis del segle XX encara es venien ninotets que representaven aquest personatge.