12è. Per què es llença arròs en els casaments?

Quan som adults sovint perdem la innocència, passem per desapercebudes coses que ni tan sols sabem perquè passen. I ens és igual, perquè tenim altres coses al cap. Me’n vaig donar compte aquest dissabte passat, quan en sortir de la boda del meu cosí la meva germaneta em va preguntar: Tata, tata per què li tirem arròs als nuvis?? Eh per què?? I jo tota dubtosa li vaig dir que era per unir el seu amor. Sí, no va sonar massa contundent la resposta. I la veritat és que em va fer pensar. I potser és que jo sóc una mica com en Peter Pan, i no vull deixar de banda l’etapa dels perques de la vida. Em vaig submergir en històries, llegendes, mites i altres coses que la raó no comprèn sobre l’arròs. I el cert és que la resposta que li vaig donar a la meva germana tampoc anava massa desencaminada...



I AIXÒ PER QUÈ?

Primer de tot hem de començar sabent una mica més sobre aquest cereal, i es que conta una llegenda de la Índia que el Déu Siva va crear una donzella a la que va anomenar Retna Dumila. Molt enamorat de la criatura creada va voler casar-se amb ella, però aquesta li va posar una condició: havia de trobar un aliment que no es cansés mai de menjar. El Déu Siva va enviar als seus millor homes a la terra per a buscar-lo. Mentre l’intentaven trobar, la donzella va morir. Una vegada enterrada, de la seva tomba va brollar una planta fins llavors desconeguda, que el Déu va creure que allí habitava l’esperit de la seva estimada. Des d’aquest moment es va cultivar per tot Orient la planta de l’arròs.

Aquest cereal és un cultiu molt estés i d’on s’alimenten moltes famílies. Una bona collita és símptoma d’un any molt fèrtil. Aquest costum va començar a Europa a l’Edat Mitjana per això a la sortida de la cerimònia els convidats llencen arròs als recent casats amb l’esperança que la parella tingui molts fills. Antigament també es llençaven blat i altres grans en senyal de benestar i per a que no hi hagués carències en la nova llar. Més recentment hi ha la costum de tirar pètals de rosa. Això no se sap d’on vé, potser lo de llençar grans d’arròs és una mica bèstia, imagina’t que li entra una gra a dins l’ull del nuvi...Comença en mal peu el matrimoni!