5è. Per què es van inventar els premis Nobel?

Quantes vegades hem vist a la televisió o escoltat a la ràdio allò de... “el premi Nobel de la Pau ha estat aquest any per...!” (so de tambors) i hem comentat a la sobretaula que qui és aquesta senyora i que potser s’ho mereixia algú altre. Per exemple, la meva àvia! Sí, potser em direu que a la meva àvia no la coneix ningú, però que ha fet la “fulanita” que no hagi fet la meva àvia per la Pau? Que sinó fos pq. ens separava quan el meu germà i jo ens barallavem... En fi, que el que vull dir és que a vegades no sabem ben bé perquè se’ls atribueixen aquests premis a algunes persones. Simplement és un dels tants premis que donen. Direu es que s’aborrien...i mira anem a donar premis!
Després de fer una glopada més de la menta-poleo que t’estàs prenent surt el setciències del teu germà i et diu que existia un senyor que es deia Nobel i que per això otorguen aquests premis. I tu, que ets més gran que ell i te les dones de més intel·ligent li dius....si germanet, però...

I AIXÒ PER QUÈ?

A molts ens sona això del senyor Nobel (que no és precisament el de la marca de tabac) però queden molts interrogants a l’aire. Primerament, els premis Nobel se’ls entreguen a persones que hagin fet investigacions o que hagin fet contribucions notables a la societat (com la meva àvia). La idea va ser d’un tal Alfred Nobel, científic suec, que va crear molts invents. Però es va fer famós quan va inventar la dinamita, i innocent d’ell va pensar que resultaria molt útil pel sector de la mineria. No obstant, no va tenir en compte que hi ha personetes que tenen unes idees més recargolades que les seves, i a l’hora de la veritat la dinamita es va utilitzar per a la guerra. Que dius ser inventor per això ja és tenir collons la cosa! Nobel, defraudat per haver causat tant de mal amb el seu invent, va decidir que part de la seva fortuna fos entregada als científics de diferents àrees com la medicina, la física, la literatura i totes aquelles persones destacades que treballessin a favor de la pau, atorgant-los-hi un premi que portés el seu nom.

Així doncs, la primera cerimònia d’entrega dels Premis Nobel es va celebrar a Estocolm l’any 1910. I a partir d’aquí cada any es celebra una cerimònia en aquesta ciutat, justament el dia que Alfred va morir, el 10 de desembre. Només hi ha una excepció, i es que el Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo. (la meva àvia es va queixar i va dir que li queia més a prop).
També hi ha rumors que hi havia un matemàtic que li posava les banyes amb la seva dona, i per això no existeix el premi Nobel de matemàtiques. Dius resentiment? Venjança? Vigileu, no ho proveu mai, i si ho proveu no ho digueu! Que ja veieu quines poden ser les conseqüències....quedar-se sense un Premi Nobel!

4rt. Per què ens vestim de color negre en els funerals?

Us heu plantejat mai anar vestits de color rosa fosforescent en un funeral? O d’un color vermell apagat? Oi que no? Curiosament des de que tenim memòria hem aprés que quan es vetlla a un mort s’ha d’anar vestit de color negre o colors foscos. A més, ara ja s’ha perdut la tradició, però en temps de les nostres àvies l’època del dol durava des de l’enterrament fins passat un any. I mentre durava aquest període de temps havies de respectar una sèrie de normes lligades al dol pel difunt.
D’una altra banda, el color negre significa absència de color, ens duu a sensacions tristes, apagades...mortes? Podem pensar que te molt a veure amb la manera que la nostra societat percep la mort i la idea que tenim quan una persona es mor. Hi ha tribus que fan festes, i nosaltres ho veiem més com una pèrdua. D’aquesta manera, podem pensar en utilitzar el color negre per no manifestar emocions alegres davant la pèrdua de la persona estimada. Però en realitat no és ben bé així, una altra tradició és la que ens diu que hem de vestir de negre.

I AIXÒ PER QUÈ?

L’antiga costum de vestir de negre als funerals, molt extesa en tota la cultura occidental, pretén significar una manifestació de respecte cap al difunt. No obstant, la procedència de la tradició no està tan clara. Diferents estudis antropològics coincideixen en senyalar com el seu possible origen a la por ancestral dels vius a ser posseïts per l’esperit dels morts. Així, els homes primitius pintarien en els ritus funeraris els seus cossos de negre per a impedir, al quedar camuflats, que l’anima del mort trobés un cos on assentar-se.
Aquesta hipòtesis es veu corroborada pel fet que els habitants de certes tribus africanes actuals es cobreixin per cendres blanques en els funerals, amagant així el color negre de la seva pell a la vista d’ànimes perdudes. Una cosa semblant succeeix també a l’Índia, on tradicionalment el color del dol és blanc, en contraposició a la pell morena dels seus natius.

Així doncs, quan anem a un funeral hem d’amagar-nos de les ànimes del morts? Conseqüentment el dia dels difunts, quan totes les famílies van al cementiri per posar flors als seus estimats haurien d’anar de negre, perquè en quin lloc hi ha més ànimes que en un cementiri? Sigui com sigui, sembla que les tradicions es van perdent i cada vegada es respecta menys el fet de portar roba negra. Això vol dir que cada vegada estem més posseïts per ànimes que busquen tornar la terra a través del nostre cos?? Potser que anem a preguntar-li aquestes qüestions a l’Iker Jiménez, però jo per si de cas avui m’he vestit tota de negre, digueu-me supersticiosa...

3r. Per què els cirurgians es vesteixen de verd?

Quan anem a un hospital ens quedem meravellats, atònits de la netedat que hi ha i fins i tot que s’hi respira. Però és mentida! Tot és un truc. El fet que les consultes i hospitals estiguin pintats de color blanc fa que ens produeixi una sensació de netedat, frescor i tranquil·litat. Però si fem la prova “del algodón” veurem que no és així! Si fos d’un altre color podríem veure la brutícia que s’acumula per les cantonades... Però això de les estratègies dels colors passa a molts llocs, sinó mireu els cirurgians. Podent anar de blanc i transmetre aquesta sensació de frescor i netedat es vesteixen de verd.

I AIXÒ PER QUÈ?

Les infermeres sempre han portat uniforme blanc. Aquest color és el símbol de la puresa i a més és pràctic per tot el referent a la sanitat, ja que delata ràpidament qualsevol tipus de brutícia. Com seria de lògica, els cirurgians també van adoptar el color blanc en la pràctica mèdica. Però al 1941 un metge il·luminat que s’avorria va decidir que el contrast de la sang amb el blanc de l’uniforme era bastant repulsiu i massa gràfic. Al cap i a la fi tots sabem el que s’hi fa en una sala d’operacions, però aquest devia ser una mica hipocondríac, d’aquells que al veure (amb v) sang es maregen. Per a reemplaçar el color de la seva roba de treball va escollir un verd espinac que neutralitzava la brillantor i el contrast de la sang vermella. Que jo crec que també podia haver escollit un vermell taronjós, no? D’acord...potser no hauria estat adient per una consulta mèdica o una sala d’operacions, però es que jo amb els colors no he tingut mai massa bon gust.
Al final de la Segona Guerra Mundial va canviar la il·luminació de les sales d’operacions (això si que no em pregunteu per què), i la majoria de cirurgians van optar per un verd més difús. En l’actualitat s’utilitza un tipus de blau amb un gran contingut de gris. La raó està en que aquest nou color ressalta més en els monitors de vídeo, amb el que els estudiants segueixen les intervencions per aprendre les diverses tècniques de cirurgia.
Així, com veieu, el color que s’escull en l’uniforme d’una professió no és per què sí. Els metges van de verd, les metgesses de blanc, els toreros porten la capa vermella, els mecànics el mono blau... I també és cert que cada color l’associem amb un sentiment, així doncs amb quin color associeu els polítics? Jo amb el gris, i quin sentiment us provoca el gris? Bé, per avui ho deixem aquí, aquestes són unes altres qüestions!