7è. Per què celebrem Sant Valentí?

Dijous passat va ser Sant Valentí, el dia dels enamorats. És un dia en que tothom et felicita (en el cas de tenir parella) i no paren de dir-te que t’estimen. I sinó en tens, tothom es compadeix de tu, però et diuen que segur que algun dia t’arribarà i que el príncep blau t’està esperant per a declarar-te el seu amor. I tu penses, amb cara de resignació,...sí potser és que ve amb l’AVE, i amb una mica de sort el dia 20 te’l trobes sota el teu balcó fen-te una declaració d’amor.
Però per Sant Valentí ens trobem sempre davant de dues postures: les persones que ho celebren, i les persones que no. Les que ho celebren, no cal dir-ho s’omplen la boca i les orelles de “t’estimo” i de regals. I les que no ho celebren, a la que algú els hi diu feliç dia de... ja tenen el discurset a la punta de la boca i et venen amb allò de … “crec que és un simple negoci que no té res de tradició, no com Sant Jordi. Si realment estimes una persona, li has de poder fer regals quan vulguis, no només aquest dia". I és cert, no ens hem de marcar un dia al calendari per dir t’estimo, o per dir t’odio, o per anar al bany…però l’ésser humà és un animal de tradicions, i jo com a curiosa que sóc vaig més enllà i em pregunto d’on ve aquesta bonica tradició. Per Sant Valentí és diu t’estimo i es celebra l’amor de dos enamorats, però...

I AIXÒ PER QUÈ?

Hi ha diverses versions. Una és que en els països nòrdics durant aquestes dates és quan s’aparellen els ocells, i s’associa aquest període com un símbol d’amor i creació.
Alguns creuen que és una festa cristianitzada del paganisme, ja que en l’antiga Roma es realitzava l’adoració al Déu de l’amor (Eros o Cupido). En aquesta celebració es demanaven els favors del Déu a través de regals o ofrenes per així trobar a l’enamorat ideal.
També, fa molts segles, era tradicional a Anglaterra la “festa dels Valentinus”, on s’escollien a homes i dones per a que formessin parella.
El fet, és que Valentí va ser un sacerdot cristià que va decidir casar a les parelles sota el ritual cristià d’amagat dels romans, ja que en l’època del Segle III es prohibia el matrimoni entre els soldats ja que es creia que els homes solters rendien més en el camp de batalla que els homes casats, perquè no estaven emocionalment lligats a les seves famílies. Va adquirir fama per aquest fet, però no era ben vist i el van acabar executant el dia 14 de febrer.
És cert que a Catalunya Sant Valentí no te el ressò d’altres països, ja que la majoria dels catalans celebrem la festa dels enamorats per Sant Jordi. Com que la tradició diu que el 14 de febrer els ocells s’aparellen, va ser costum a Catalunya relacionar Sant Valentí com a patró dels caçadors d’ocells, i és per això que durant tot aquest dia tenien prohibit matar-los. Una de les poblacions amb força devoció a Sant Valentí havia estat Ribes de Freser, on hi ha uns goigs dedicats al sant que el relacionen també com a protector perquè no caiguin pluges torrencials. Hi ha refranys típics d’aquest dia relacionats amb la meteorologia i la natura com aquests: "Per Sant Valentí els vents aquí", "Per Sant Valentí floreix el romaní" o "Per Sant Valentí la garsa puja al pi".

6è. Per què es diu "ets més xulo que un vuit"?

Potser no l’heu sentit massa, de fet la frase i el significat tindria més sentit en castellà. “Eres mas chulo que un ocho” és una expressió que s’utilitza quan et refereixes a que una persona és molt xula, que te molta xuleria.
En un primer moment pots pensar... què te a veure tenir xuleria amb el número vuit? Potser te a veure amb aquells dibuixos animats que sortien tot de números i un ratolí i cada un tenia una caracterització diferent. Però ara que ho recordo el número 8 era un tipus grassonet que només pensava en menjar i dormir, per tant...de xuleria poca!
Haurem d’investigar per un altre cantó aquest número 8, i em sembla recordar que més aviat te a veure amb transports públics. No us espanteu que no te res a veure amb rodalies, regionals ni tot el que això comporta, com poden ser retrassos, avaries... El que m’ha vingut a la memòria és un tramvia amb el número 8, i crec que això pot tenir relació amb la nostra investigació sobre la xuleria.


I AIXÒ PER QUÈ?

Anem a teletransportar-nos. L’inici d’aquesta frase ens situa a Madrid, ja que antigament hi havia un tramvia que arribava fins on es celebrava la berbena de San Isidre. Aquest tramvia era el número vuit i tots els seus ocupants anaven vestits de “chulapos” i “chulapes”, que eren uns vestits típics de Madrid. Per aquesta raó es va començar a dir la frase “eres más chulo que el ocho”. En relació amb el tramvia amb la numeració 8. Amb el pas dels anys el tramvia ha desaparegut, però l’expressió ha sobreviscut i hi ha molta gent que l’utilitza, almenys a Madrid!
Hi ha una altra versió més científica sobre l’origen de la frase feta. Té un significat més aviat matemàtic, i diu que la frase continua amb “ que de pie vale ocho y acostado infinito” en referència al símbol infinit que s’utilitza en les matemàtiques. Clar, clar....a veure qui és més xulo que l’infinit eh!? A més l’infinit és un numero que sempre m’ha fet molta ràbia. Per exemple, la típica conversa de dos enamorats:
- T’estimo molt!
- Jo més
- No tonto, jo més que tu!
- Doncs jo infinit!
I ara que li dius?? Quina ràbia! Què vol dir això d’infinit? A més, és com dir calla ja! pq. després d’infinit ja no pots dir res més. Però sempre hi ha el típic que acaba dient ...doncs jo infinit al quadrat! I ja l’hem liat altre cop!
D’aquí la xuleria de l’infinit segons els matemàtics, adaptada a la meva versió perque ningú és més xula que jo!
Us podeu quedar amb la versió que més us agradi, si sou més de tradicions i de mitjans de transport, os si sou més científics. Per cert, algú sap alguna altra versió? No se ja posats...