4rt. Per què ens vestim de color negre en els funerals?

Us heu plantejat mai anar vestits de color rosa fosforescent en un funeral? O d’un color vermell apagat? Oi que no? Curiosament des de que tenim memòria hem aprés que quan es vetlla a un mort s’ha d’anar vestit de color negre o colors foscos. A més, ara ja s’ha perdut la tradició, però en temps de les nostres àvies l’època del dol durava des de l’enterrament fins passat un any. I mentre durava aquest període de temps havies de respectar una sèrie de normes lligades al dol pel difunt.
D’una altra banda, el color negre significa absència de color, ens duu a sensacions tristes, apagades...mortes? Podem pensar que te molt a veure amb la manera que la nostra societat percep la mort i la idea que tenim quan una persona es mor. Hi ha tribus que fan festes, i nosaltres ho veiem més com una pèrdua. D’aquesta manera, podem pensar en utilitzar el color negre per no manifestar emocions alegres davant la pèrdua de la persona estimada. Però en realitat no és ben bé així, una altra tradició és la que ens diu que hem de vestir de negre.

I AIXÒ PER QUÈ?

L’antiga costum de vestir de negre als funerals, molt extesa en tota la cultura occidental, pretén significar una manifestació de respecte cap al difunt. No obstant, la procedència de la tradició no està tan clara. Diferents estudis antropològics coincideixen en senyalar com el seu possible origen a la por ancestral dels vius a ser posseïts per l’esperit dels morts. Així, els homes primitius pintarien en els ritus funeraris els seus cossos de negre per a impedir, al quedar camuflats, que l’anima del mort trobés un cos on assentar-se.
Aquesta hipòtesis es veu corroborada pel fet que els habitants de certes tribus africanes actuals es cobreixin per cendres blanques en els funerals, amagant així el color negre de la seva pell a la vista d’ànimes perdudes. Una cosa semblant succeeix també a l’Índia, on tradicionalment el color del dol és blanc, en contraposició a la pell morena dels seus natius.

Així doncs, quan anem a un funeral hem d’amagar-nos de les ànimes del morts? Conseqüentment el dia dels difunts, quan totes les famílies van al cementiri per posar flors als seus estimats haurien d’anar de negre, perquè en quin lloc hi ha més ànimes que en un cementiri? Sigui com sigui, sembla que les tradicions es van perdent i cada vegada es respecta menys el fet de portar roba negra. Això vol dir que cada vegada estem més posseïts per ànimes que busquen tornar la terra a través del nostre cos?? Potser que anem a preguntar-li aquestes qüestions a l’Iker Jiménez, però jo per si de cas avui m’he vestit tota de negre, digueu-me supersticiosa...