15/9/08

9è. Per què s'ha originat el mite de l'existència de les sirenes?


Si sou dels que us ha marcat la pel·lícula la Sirenita com a mi, us farà molta pena descobrir que en realitat aquests éssers han sorgit de la imaginació i que en realitat no existeixen. Ens mostren a aquests éssers mitològics com a personatges meitat dona meitat peix. Les quals es caracteritzen per la seva bellesa i per tenir una veu celestial que atrau als navegants fent-los perdre el rumb. Hi ha moltes llegendes sobre les sirenes, una d’elles explica que en el passat eren humanes i que van ser convertides en peix per poders desconeguts, potser com a càstig a alguna cosa. Però lluny de llegendes mitològiques, on entren en joc càstigs, herois, deus...m’he interessat per una versió més real. Tot això m’ha fet pensar en l’origen de les sirenes i en per què es va començar a parlar d’aquests éssers.

I AIXÒ PER QUÈ?


Diuen que tres mesos després de que Colón descobrís el Nou Món, el quadren de bitacora va registrar: “El dia previ, quan l’almirant va anar al riu de l’Or, va veure a tres sirenes en la superfície del mar. No eren boniques com es pinten, encara que tenien alguna cosa a la cara d’humanes”. Avui en dia es sap que les mítiques ninfes que durant segles van alimentar les llegendes dels navegants no eren sinó fruit de la seva imaginació, que confosa per la bruma marina, va donar apariència humana a petits grups de Manatíes. Molt desencaminats no anaven, ja que les femelles d’aquests herbívors no només tenen una cua aplanada en forma de cullera (similar a la que es suposava d’aquelles figures), sinó que a més a més tenen pits amb els que amamanten a les seves cries agafant-les amb les extremitats anteriors , de la mateixa manera que una dona fa amb el seu nadó. També és possible que al mite hi contribuís el seu mitjà de comunicació, uns sons de freqüència curta perceptibles per l’oïda humana i que es van poder interpretar com a cants de sirena. Aquest animal és de moviment lent i passa la major part del temps flotant a la superfície. Aquest conjunt de circunstàncies va fer possible que els mariners confonguessin un animal marí amb una dona peix d’una encisadora veu.
Tot i això encara hi ha qui diu que si que existeixen i que encara diria més, les han vist alguna vegada. Estaré atenta aquest estiu quan vagi a la platja!