7è. Per què celebrem Sant Valentí?

Dijous passat va ser Sant Valentí, el dia dels enamorats. És un dia en que tothom et felicita (en el cas de tenir parella) i no paren de dir-te que t’estimen. I sinó en tens, tothom es compadeix de tu, però et diuen que segur que algun dia t’arribarà i que el príncep blau t’està esperant per a declarar-te el seu amor. I tu penses, amb cara de resignació,...sí potser és que ve amb l’AVE, i amb una mica de sort el dia 20 te’l trobes sota el teu balcó fen-te una declaració d’amor.
Però per Sant Valentí ens trobem sempre davant de dues postures: les persones que ho celebren, i les persones que no. Les que ho celebren, no cal dir-ho s’omplen la boca i les orelles de “t’estimo” i de regals. I les que no ho celebren, a la que algú els hi diu feliç dia de... ja tenen el discurset a la punta de la boca i et venen amb allò de … “crec que és un simple negoci que no té res de tradició, no com Sant Jordi. Si realment estimes una persona, li has de poder fer regals quan vulguis, no només aquest dia". I és cert, no ens hem de marcar un dia al calendari per dir t’estimo, o per dir t’odio, o per anar al bany…però l’ésser humà és un animal de tradicions, i jo com a curiosa que sóc vaig més enllà i em pregunto d’on ve aquesta bonica tradició. Per Sant Valentí és diu t’estimo i es celebra l’amor de dos enamorats, però...

I AIXÒ PER QUÈ?

Hi ha diverses versions. Una és que en els països nòrdics durant aquestes dates és quan s’aparellen els ocells, i s’associa aquest període com un símbol d’amor i creació.
Alguns creuen que és una festa cristianitzada del paganisme, ja que en l’antiga Roma es realitzava l’adoració al Déu de l’amor (Eros o Cupido). En aquesta celebració es demanaven els favors del Déu a través de regals o ofrenes per així trobar a l’enamorat ideal.
També, fa molts segles, era tradicional a Anglaterra la “festa dels Valentinus”, on s’escollien a homes i dones per a que formessin parella.
El fet, és que Valentí va ser un sacerdot cristià que va decidir casar a les parelles sota el ritual cristià d’amagat dels romans, ja que en l’època del Segle III es prohibia el matrimoni entre els soldats ja que es creia que els homes solters rendien més en el camp de batalla que els homes casats, perquè no estaven emocionalment lligats a les seves famílies. Va adquirir fama per aquest fet, però no era ben vist i el van acabar executant el dia 14 de febrer.
És cert que a Catalunya Sant Valentí no te el ressò d’altres països, ja que la majoria dels catalans celebrem la festa dels enamorats per Sant Jordi. Com que la tradició diu que el 14 de febrer els ocells s’aparellen, va ser costum a Catalunya relacionar Sant Valentí com a patró dels caçadors d’ocells, i és per això que durant tot aquest dia tenien prohibit matar-los. Una de les poblacions amb força devoció a Sant Valentí havia estat Ribes de Freser, on hi ha uns goigs dedicats al sant que el relacionen també com a protector perquè no caiguin pluges torrencials. Hi ha refranys típics d’aquest dia relacionats amb la meteorologia i la natura com aquests: "Per Sant Valentí els vents aquí", "Per Sant Valentí floreix el romaní" o "Per Sant Valentí la garsa puja al pi".