2n. Per què els pirates porten arracades?

A Occident, durant tot el segle XX en el primer que pensaven les àvies quan un nadó naixia era en el bateig, i si era nena en posar-li arracades. I jo penso, quin mal pobra criatura! Que potser no ens diferenciem els nens de les nenes que cal fer una perforació a l’orella només néixer? En aquests anys aquesta pràctica es va quedar reduïda a una simple perforació dels lòbuls de les orelles, però si ens remuntem a passats llunyans veiem com anaven molt més enllà. Veniu amb mi?

Per exemple en la Roma dels centurions, els membres de la guàrdia del Cèsar portaven anelles als mugrons com a mostra de virilitat i coratge. Entre les noies de l’alta societat victoriana també era comuna aquesta pràctica amb la finalitat de realçar el volum dels seus mugrons. El melic anellat era un signe de l’antiga reialesa egípcia i prohibida a tots aquells que no fossin nobles. I també qui no ha vist el típic documental del canal 33 en el que les dones de l’Índia porten una anella al nas des de ben petites o les típiques pel·lícules de pirates on tots porten anelles a les orelles.

I AIXÒ PER QUÈ?

Durant els segles XVIII i XIX viatjar en vaixells de vela no era gens fàcil. Molts d’aquests viatges comportaven series dificultats, en especial les rutes que passaven pel Cap de “Hornos” que està situat en l’extrem meridional d’Amèrica del sud, conegut en aquella època com el cap de les tempestes, on els huracans, pluges, nevades, entre altres fenòmens meteorològics posaven en perill la vida dels tripulants. Els naufragis estaven a l’ordre del dia, de fet ben pocs eren els que aconseguien sobreviure. Per això es va convertir en un símbol de sort haver aconseguit creuar aquell infern, i els mariners, comerciants, pirates i corsaris, orgullosos d’allò, i perquè l’aventura quedés reflectida per a tota la vida, es penjaven en una de les orelles una arracada en forma d’anella. També s’aplicava el mateix ritual quan es passava pel cap de Bona Esperança al sud d’Àfrica i al cap de York a Oceania.
Es diu que el pirata anglès Drake va ser el primer en creuar l’estret de Magallanes i el primer anglès en donar la volta al món al 1580.

1r. Per què quan celebrem el nostre aniversari posem i bufem les espelmes?

Una vegada a l’any celebrem que hem posat els peus en aquesta terra, bé de fet posar els peus no és el primer que fem...però és un dir. El que queda molt bonic és dir que cada vegada que complim anys celebrem que hem donat, per exemple, 21 voltes al voltant del sol. I quan passa aquest estrany fenomen solem fer una festa amb un pastís i espelmes.

I AIXÒ PER QUÈ?

Es diu que la tradició ve dels grecs, tot i que hi ha diverses versions (com tot a la història!). Es creu que a Grècia tenien la costum d’oferir dolços rodons a Artemisa, la Deessa de la lluna, en els quals es col·locaven espelmes que els adeptes bufaven perquè el fum ascendís fins a la Deessa i així arribessin les seves plegaries o peticions. El cercle d’espelmes formava part d’un ritual que protegia a la persona homenatjada dels mals esperits durant un any. Això va causar que durant anys l’església catòlica considerés que la celebració de l’aniversari era un ritual pagà. El que solem fer és dir que abans de bufar les espelmes es pensi un desig, i si s’apaguen totes de cop es pot complir.

Aquesta tradició no s’ha conservat al llarg dels anys, de fet després del grecs van ser els camperols alemanys de l’edat mitjana qui la van recuperar a través d’un tipus de celebració anomenada Kinderfeste, realitzada especialment a un nen o nena. Començava a la matinada i les espelmes es treien i es mantenien enceses durant tot el dia. Hi ha llegendes urbanes que diuen que un cop bufades les espelmes s’han de deixar consumir en un lloc segur i després observar el dibuix que hi queda representat. Vindrà d’aquesta tradició alemanya? En tot cas el nombre d’espelmes era igual al dels anys que complia el nen o nena, més una, que representava la “llum de la vida”.

Es diu també que el dia del teu aniversari és el dia més fosc, el dia més baix energèticament. Per això algunes persones posen una espelma durant tot el dia per a que porti llum al protagonista de la jornada.

Una cosa curiosa és que el folklore de l’aniversari alemany tenia una altra costum que avui en dia s’ha perdut. Hi havia un gnom barbut que feia uns obsequis addicionals als nens que s’havien portat bé. I a principis del segle XX encara es venien ninotets que representaven aquest personatge.